Expressió lliure d’un mateix…

Bones noticies. Jofre Bardagí esta donant els últims retocs a Música en blanc i negre,  nom del seu nou projecte musical.

Aquest serà el segon treball en solitari de Bardagí, i si fem cas a la seva web oficial, serà un disc molt diferent i no seguirà la línea del preciós Jo faig cançons, un dels millors discs que s’han fet en català i que tinc com una petita joia.

Música en blanc i negre portarà  11 temes i te prevista la sortida al Febrer de 2010. Aquesta sortida anirà acompanyada de la seva presentació a la sala Luz de Gas de Barcelona, el 25 de Febrer de 2010. No penso faltar.

http://www.myspace.com/jofrebardagi

http://www.jofrebardagi.net/

Compartelo

Crida es el segon single que s’extrau del nou treball de Miquel Abras, que ja va presentar fa uns mesos, M’agrada sentir el que tu sents .

Crida és un cant a la vida, a l’optimisme, al tirar endavant envers l’adversitat. De molt petits tots esperem arribar molt lluny a la vida i quan ens quedem a mig camí ens sentim haver fracassat, pero cal buscar les coses positives de la vida, nomes tirar enrere per agafar empenta.

El vídeo ha estat realitzat per Alan Fàbregas i s’ha rodat pels carrer de La Bisbal, amb la col-laboració de l’ajuntament i amb comerços de la mateixa localitat.

El 24 d’ octubre el pots veure a l’Espai Movistar de Barcelona. Altres dates de concerts son: 26 a les Fires de Girona, 7 de novembre a Arenys de munt i 21 del mateix mes a La Bisbal d’Empordà.

Compartelo

Més no diguis que l’aigua que vessa, arrelant per les nostres esquerdes, es síndrome de les dificultats que ens posa la vida. Una gota, dos gotes, tres gotes..
Fulles que son illots i mans que son armes. Petons que son paper i paraules que només porten silencis. Crits embolicats en tendres cançons i sols de sentiments cremant dintre del congelador. Una gota, dos gotes, tres gotes…

Compartelo

�

Per tots aquells que passem l’agost a Barcelona tenim a punt l’edició 2008 de San Miguel Mas i Mas Festival amb música, música i música.

La 6a edició d’aquest festival es posa en marxa amb el piano de Albert Guinovart el 31 de Juliol i a un marc incomparable i espectacular: La Pedrera.

Mas i Mas Festival es caracteritza per tenir 5 entorns o escenaris que son Jamboree, Teatre Grec, Moog, La Pedrera, Sala Tarantos i més de 150 concerts.

Des de grups com Relk, Sanpedro passant per Feliu Ventura, Trio Alquimia, Afro Blue, Albert Vila Quintet i així fins a finals de mes d’agost.

Destacant Sanjosex y Guillamino, El Guisante Mágico y Mazoni, Los Tiki Phantoms y 12Twelve, Albert Guinovart, Laia Cagigal…

Programa per escenaris:

Programació Jamboree

Programació La Pedrera

Programació Teatre Grec

Programació Moog

Programació Sala Tarantos

Compartelo

�

Ets la llum del meu cor
Ets un sentiment fort i
Embriagador.
Ets el moment, ple de passió
Que forja la vida
Amb cop d’amor.

Ets la rialla que batega fort
Ets la dolça llaminadura
Entremaliada,
Que agrada i canvia
amb la seva olor.
Ets trossos d’espurnes
Que arriben a aquest
Costat del llac
Sempre vida,
Sempre risa,
Sempre cor.

Compartelo

Si crides el meu nom

allí seré, al teu costat.

Si crides el meu nom

alla hi seré, no tinguis por.

Darrera dels teus somnis

s’amaga la meva il-lusió

si ets sents abatut

pensa que soc amb tu.

Sé que soc lluny

però t’envio un raig de llum

bressola’l ben fort i

sempre estaré amb tu.

Si tot s’esfondra

jo seré aquí mateix

i encara que sigui lluny

ben segur que et faré d’escut.

El temps va passant

i segueixo sent com abans

Si la pena t’assalta

seré vent per emportar-me-la.

No et tornis boig

si tens ganes de plorar

plora ben fort i així

allunyaràs el mals records.

Demana un desig

i imagina’t…

Si crides el meu nom

allí seré, al teu costat.

Si crides el meu nom

allí seré, no tinguis por.

Compartelo

T’has fixat, quan vas en tren, a les 7 del matí , en la cara de la gent?…Avui jo si. He descobert que podria escriu pàgines senceres de situacions fent referènncia a les seves cares, als seus ulls, a les seves pors, a la seva indiferència…

Jo, que un dia estic radiant i l’endemà potser no tant, m’atreveixo ha fixar els ulls i furgar entre els pensaments, entre les penes, entre el cansament i una son matinal que no es meva i que no em pertany.

Hi ha persones a les que trobo cada dia, complint puntualment la seva cita amb l’obligació d’anar a treballar. Son persones amb rituals, que compleixen exactament amb el seus hàbits: pujada a la mateixa alçada de l’andana, al tren de i 58, pujada al primer vago del tren, seure a qualsevol de les dues primeres fileres, sempre tocant passadís…i olleres de sol tan si fa bo com si esta plovent.

Ni han d’altres que fixen la seva atenció amb la resta. Van buscant un fill al que poder agafar-se i sortir de la foscor que els atrapa per poder pensar que un altre vida es possible, una altre situació es pot donar, i que, potser, de tant i tant mirar al altres podran robar una espurna de seguretat i ficar-la, discretament, dintre la bossa.

Read more

Compartelo

Amb Tu sóc jo es el nou single de Miquel Abras, músic Gironí que finalment va guanyant seguidors i que aquest mateix any ha publicat el seu segon treball anomenat M’agrada sentir el que tu sents.

Amb tu sóc jo parla del do que tenen algunes persones a l’ hora de parlar abans de pensar lo que han de dir i, aleshores, ja es massa tard per rectificar. La cançó parla de la situació de quan tenim que demanar perdó a una persona estimada per no haver sabut expressar lo que volem, i hem ferit els seus sentiments, ja que es amb la parella amb qui realment et sent tu mateix.

Compartelo

En molt poques ocasions, contadísimes, crida la meva atenció el treball d’un artista que s’arrisca posar a circulació tot un nou treball discogràfic on tots els temes son himnes d’un altre autor.

Aquest es el cas de Manu Guix qui es llença a la plaça amb Onze Llachs, versions actualitzades del cantautor Lluís LLach. El nom del disc ja es defineix per si sol, però es quan aquest comença a sonar, quan realment t’adones dels temes que ha seleccionat i ha inclós: Que tinguem Sort, Roda o Un núvol blanc i així fins 11 temes, un rere l’altre, sorprenent cada un d’ells amb els seus arrengaments.Independentment de que Lluís Llach pugui agradar o no, de que puguis sentir-te identificat o no, i deixant aparcats temes polítics o territorials, s’ha de reconèixer que amb el pas dels anys les cançons de Llach s’han tornat auténtics himnes generacionals.

Estic fart de les etiquetes. De les musicals, de les laborals, de les etiquetes socials, de les classistes i també de les etiquetes sentimentals.

De les que ens posem nosaltres mateixos i de les etiquetes que amb el temps van carregant les nostres esquenes, per no marxar mai més, com si fossin una part més del cos i confondré així quan comença una i acaba l’altra.

Estic fart d’escoltar que si ets català, no pots ser espanyol i que no et pots alegrar que un equip, d’una terra anomenada Espanya, guany una copa (tot i que odio el futbol).

Etiquetes, etiquetes, etiquetes… tot sembla que es regeix per categories o etiquetes.

T’etiqueto de dolent, de bo, de racano, de llest, de polida, de meravellós, també de tendre, de capulla…i continuen les etiquetes sense donar treva, per un moment, a una espurna de tranquil·litat.

Mentre la vida va passant jo vaig col·leccionant tot tipus d’etiquetes: algunes simplement les vaig cosint, altres les deixo per fer draps. D’unes les fico dintre la butxaca i no tornaran a veure la llum, altres seran vells descosits de no se quin retall que trobaran la manera de tornar a sortir i amb totes, sabent que lo que escrit potser no es veritat, faig de mi mateix.

Compartelo