Em vols acompanyar?

Hi ha vegades que la vida t’obliga a començar. D’altres son circumstancies no desitjades, que no t’agraden, no les vols, i que marquen un camí que tu no vols seguir, i ni ha d’altres, en canvi, que ets tu mateix qui ha de decidir quan has d’escriure un punt per poder fer punt i apart i tenir la sensació de que has fet net.

Aquí estic, donada aquesta necessitat creixent de poder expressar-me i escriure en català sobre les coses que em motiven, les que em preocupen, de les que en fan angoixa i de les que m’omplen de felicitat.

Em vols acompanyar?

No necessites res. No cal que compris res, ni cal que et donis d’alta. Només escriu, comenta, escriu com o que sents…