Etiquetes

Estic fart de les etiquetes. De les musicals, de les laborals, de les etiquetes socials, de les classistes i també de les etiquetes sentimentals.

De les que ens posem nosaltres mateixos i de les etiquetes que amb el temps van carregant les nostres esquenes, per no marxar mai més, com si fossin una part més del cos i confondré així quan començava una i acabava l’altra.

Estic fart d’escoltar que si ets català, no pots ser espanyol i que no et pots alegrar que un equip, d’una terra anomenada Espanya, guany una copa (tot i que odio el futbol).

Etiquetes, etiquetes, etiquetes… tot sembla que es regeix per categories o etiquetes.

T’etiqueto de dolent, de bo, de racano, de llest, de polida,  de meravellós,  també de tendre, de capulla…i continuen les etiquetes sense donar treva, per un moment, a una espurna de tranquil•litat.

Mentre la vida va passant jo vaig col•leccionant tot tipus d’etiquetes: algunes simplement les vaig cosint, altres les deixo per fer draps. D’unes les fico dintre la butxaca i no tornaran a veure la llum, altres seran vells descosits de no se quin retall que trobaran la manera de tornar a sortir  i amb totes, sabent que lo que escrit potser no es veritat, faig de mi mateix.

Compartelo

Em vols acompanyar?

Hi ha vegades que la vida t’obliga a començar. D’altres son circumstancies no desitjades, que no t’agraden, no les vols, i que marquen un camí que tu no vols seguir, i ni ha d’altres, en canvi, que ets tu mateix qui ha de decidir quan has d’escriure un punt per poder fer punt i apart i tenir la sensació de que has fet net.

Aquí estic, donada aquesta necessitat creixent de poder expressar-me i escriure en català sobre les coses que em motiven, les que em preocupen, de les que en fan angoixa i de les que m’omplen de felicitat.

Em vols acompanyar?

No necessites res. No cal que compris res, ni cal que et donis d’alta per res…només escriu, comenta, escriu com o que sents…

Compartelo