En molt poques ocasions, contadísimes, crida la meva atenció el treball d’un artista que s’arrisca posar a circulació tot un nou treball discogràfic on tots els temes son himnes d’un altre autor.

Aquest es el cas de Manu Guix qui es llença a la plaça amb Onze Llachs, versions actualitzades del cantautor Lluís LLach. El nom del disc ja es defineix per si sol, però es quan aquest comença a sonar, quan realment t’adones dels temes que ha seleccionat i ha inclós: Que tinguem Sort, Roda o Un núvol blanc i així fins 11 temes, un rere l’altre, sorprenent cada un d’ells amb els seus arrengaments.Independentment de que Lluís Llach pugui agradar o no, de que puguis sentir-te identificat o no, i deixant aparcats temes polítics o territorials, s’ha de reconèixer que amb el pas dels anys les cançons de Llach s’han tornat auténtics himnes generacionals.